Camino de selectivo

Aquest treball l’he escollit d’entre uns quants que se’n van oferir pel seu vessant històric i tecnològic relacionat amb la nostra ciutat.

L’objectiu d’aquest treball és realitzar un estudi tant tècnic com històric d’un canal que va ser molt important per tot el Baix Llobregat fins a la Zona Franca.

Al principi del projecte el canal de la Infanta es volia dedicar solament al regadiu de la riba esquerra. A causa de l’augment de la morositat en la construcció del canal. La Junta, que era la encarregada de d’organitzar el canal, va aprofitar grans desnivells com el Torrent Gornal per construir salts i vendre’ls per recuperar els diners aportats per la Junta. El pas del canal de la Infanta per L’Hospitalet va suposar una millorar industrial i agrícola. Es van instal·lar indústries com ara serradores de marbre, fàbriques tèxtils i molins per moldre sofre o campetx ja que el canal de la Infanta proveïa d’aigua les indústries que utilitzaven energia hidràulica per la seva maquinària.

El desenvolupament d’aquest treball comença explicant els aspectes bàsics del canal de la Infanta com ara la seva construcció, el seu recorregut i origen del canal. Més endavant es podrà veure els diferents usos d’aquest entre d’altres coses. Encara que aquest canal hagi afectat molts pobles com ara Molins de Rei, Sant Feliu, Sant Just Desvern, aquest treball està centrat en la zona de L’Hospitalet del Llobregat i, com a part del treball, està la localització i descripció dels salts del tram del canal en el seu pas per l’Hospitalet en el barris Centres i Sant Josep.

Per tant, els objectius principals que té el treball són:

·        Saber si l’obra pública del canal ha sigut important pels municipis on passava.

·        Conèixer quina va ser la finalitat que tenia el canal en el seu moment

·        Veure el que queda del canal i on es troba mitjançant l’estudi de fotografies i informació gràfica d’origen divers.

A l’hora de buscar informació he consultat als arxius municipals de Molins de Rei i de L’Hospitalet on vaig començar el meu treball de recerca amb informació molt general, però suficient, per encaminar-me cap al desenvolupament d’aquest treball. A més de visitar els arxius municipals he consultat les biblioteques Can Sumarro i Tecla Sala. També vaig visitar el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, la informació del qual era molt semblant o igual a la obtinguda per altres vies. Tot i això, sí que em va proporcionar informació per enfocar el treball. A part de tota la informació escrita vaig consultar a gent que ha viscut a Molins de Rei, com uns avis que em van dir la situació d’una boca per on es podia accedir a l’aigua del canal i també un amic de la meva família que viu a Molins de Rei, que va néixer poc abans de que es tapés el canal. Vaig visitar el museu Agbar a Cornellà que recull informació de totes les canalitzacions del Baix Llobregat, però no va servir de molt perquè, encara que recull tot tipus d’informació sobre el Baix Llobregat va semblar que no coneixien l’existència del Canal de la Infanta i tampoc no tenien gens d’informació.

Sobre el treball de camp em va ajudar molt el meu tutor del treball, Tomàs Vera, ensenyant-me per on passava el canal i proporcionant-me informació i plànols molt útils i la professora d’història, Eugenia Vázquez, que em va proporcionar plànols de diferents dates sobre el Canal de la Infanta, annexos al final del treball.

Com a part important del treball de camp, he fet una comparació de plànols de tres dates diferents en els quals he situat la localització dels salts del canal de la Infanta en el tram de l’Hospitalet i els he visitat per investigar si en queda alguna cosa i documentar-ho. A partir del plànol més antic, de l’any 1908, on estaven situats els salts d’aigua, he intentat situar-me en els plànols més recents i, com es pot veure en els annexos he fotografiat tot o quasi tot el tram de l’Hospitalet.

En finalitzar aquest treball he pogut comprovar la importància del canal de la Infanta en tots els municipis per on passa des del Baix Llobregat fins la Zona Franca. Concretament a l’Hospitalet va ajudar al desenvolupament social i l’evolució dels camps de regadiu i també va ajudar al desenvolupament econòmic amb la creació dels salts d’aigua que proveïen d’energia les noves indústries.

Actualment el canal gairebé ha desaparegut però en alguns municipis podem trobar indicis de l’existència del canal com ara a Cornellà, on se li ha fet un monument que permet deduir el seu recorregut i la utilització del canal. Uns altres indicis de la seva existència són una canonada en el carrer Almaden i una boca de clavegueram que té escrita “R. Canal de la Infanta”. Amb el treball de camp a més de trobar aquests indicis he pogut descobrir el canal per la zona que va des de la sortida de Can Mercader sota la Ronda de Dalt fins a la Remunta, situat darrere de l’escola de Capacitació Agrària Eqüestre de l’Hospitalet. En aquesta última zona hi ha més recorregut del canal a la vista i infraestructures com túnels, encara que des del carrer Almaden fins el pont de Torrassa també he trobat indicis del canal, però no tan clars. A part d’aquestes restes, el canal de la Infanta ha estat reemplaçat o destruït per altres infraestructures i les fàbriques a les quals subministrava energia han estat substituïdes, com ara la fàbrica de Marbre per una zona de manteniment de Renfe o la fàbrica tèxtil Tecla Sala per un centre cultural. No tota la informació trobada ha estat sobre el canal de reg. També he trobat a l’Hospitalet un parc situat al costat de la Remunta que s’anomena Canal de la Infanta (sobre el plànol), encara que no ho diu exactament enlloc.